DAMANDATZ AU PAIR NADAU
DAMANDATZ AU PAIR NADAU
Avetz-vos conegut ’quilhs matins de Nadau que, pas pus tòst levats, los goiassons en pijama o ben en chamisa de nuech, s’entraupavan dins daus pilòts de paquets espanduts autorn dau pinhier ? Matins sens jòia de mainatges mau esvelhats e de parents que avian « la feure dins los piaus », coma òm ditz. Faliá a tota fòrça far una meschanta fotò de goiats enervats que tirgossavan lo ribans e eissaiavan d’escendre lo papier per desplejar los presents. Daus còps, esjarravan un paquet e, quand vesian quauqua ren que los interessava pas, zo laissavan terra sens ’chabar de zo drubir e ’trapavan quauqua ren mai. Las pitas dròllas trobavan benleu quauque gente libre ròse que començavan còp sec de legir. E los papiers d’embalatge s’apilotavan sus lo planchat emb lurs dessenhs de pinhiers verds e de pairs nadaus roges.
Tombada dins una realitat mens brava que lo raibe ? Insatisfaccion de goiats que los parents lur refusen ren ? Tristessa d’una festa longtemps esperada e tròp viste ’chabada ? E si los parents avian pas obludat de ’chaptar las pilas que anavan sus la veitura telecomandada, la matinada se passava a la far avançar, cular, a la tustar contra los muebles, la lançar contra lo chin per lo far einoiar, la tirar de dejos lo bufet ente s’era anada conhar… jusc’a tant que ne’n avian lur aise e que zo laissavan per tombar dins la mediocritat daus dessenhs animats de Walt Disney a la television. Si lo Pair Nadau lur aviá portat quauqua ren que se’n podian servir nonmas defòra, los goiats tarvelavan los parents per los menar permenar après-disnar, e quò fasiá de mau a degun de surtir d’un lotjament ente los pitits mai los beus començavan d’estofar. Quante fasiá meschant temps, i aviá meitat mau si fasian tots ensemble a quauque « juec de societat ». Autrament, quo era l’einueg d’una jornada sens imaginacion, sens eschamge, sens activitat.
Quò ne’n fasiá de la besunha per la retrumariá, l’endrech ente ’chabarian lur vita tots ’quilhs afars quante marcharian pus, quante los goiats los aurian mabolhats, ! De la besunha fabricada a l’autra riba dau monde emb dau petròli gaire jauvent per la natura.
Aüei, los telefonets que los dròlles e las dròllas tròben jos los pinhiers de Nadau prenen pas pas tant de plaça que los paquets d’autres còps ! Pòden pas lo parcir, ’queu telefonet ; mas de veire çò que ne’n fan, me damande si quo es pas totas lurs vitas e lurs personas que venen pus paubras. La societat de consomacion es pas mens òrra que dietz o vint ans en arreir.
Lo jornau d’aüei (Sud-Ouest, 20 de decembre, Edicion dau ser) parla d’un òme en Itàlia que passa son temps de retirada a ’dobar los juguets que la gent ne’n vòlen pus, per l’amor de los donar aus mainatges de las familhas paubras. Li disen « Guido Aggiustagiocattoli », Guido, lo ’dobaire de juguets. Per ’quilhs mainatges que an sufert, drubir un paquet es un brave moment de jòia, « una experiéncia inobludabla ». « Per me, çò-ditz Guido, lo pus brave present es de veire un mainatge me sorire. » Guido acomplis lo miracle de tresmudar lo borrilh de la societat de consomacion en una chausa de beutat e de bontat que abelis nòstre monde de violéncia.
Ujan, ai ren comandat a Alezana per mos pitit-filhs e mas pitas-filhas. Antan, pas mai, d’alhors. Lur ai pas ’chaptat de telefonet vengut de Pampalí en Asia. Sei un modèle de bona volontat ecologista. Mas vei, m’an assabentat que la firma La Poma a fait fabricar mon telefonet en China per daus obriers que son tractats pieg que daus esclaus. Sabetz ben, ’queu pitit chause carrat plan comòde que chabis dins la pòcha e que me sierv per damandar a ma femna si la sopa es presta quand sei dins los bòscs, per trobar mon chamin en vila, per fotografiar, per escrir daus messatges aus amics e aus parents, per cherchar quò-’quí, per saber ’quò-’lai … e que me’n amuese parier coma un goiat !… Coma far per gardar ’quilhs pitits plasers e ’quilhs grands servicis sens donar mos sòus ad una entrepresa internacionala de coquins que pàien pas pro taussas, que obligen daus estre umans a se crebar per ren ganhar e que besilhen las ressorsas de la natura ? Sei pas tant adrech coma Guido per ’dobar ’quilhs telefonets que fan plaser aus jòunes. Dijatz-me çò que fau far. Si cresetz au Pair Nadau, damandatz li.
A Javerlhac, lo 21 de decembre de 2019