JACINDA ARDERN

Jacinda Ardern fuguet Prumiera ministra de Nuòva Zelanda sieis annadas de temps, de 2017 a 2023. A l’atge de 37 ans, fuguet una femna chap d’estat de las mai jòunas que lo monde aviá pus conegudas. Tres mes avant sa presa de foncion, se trobet gròssa d’una filha que nasquet au mes de junh de 2018. Ela e l’anciana Prumiera ministra paquistanesa Benazir Bhutto son las doas solas dirigentas d’un estat que agueren de las famihas pendent lur mandat. Prumiera ministra, gròssa, pas maridada. Ditz que son òme, Clarke Gayford, un presentator de television, es un « eroi feminista » . Gayford s’ocupava de Neve, lur pita dròlla, entre las tetadas pendent que la mair parlava a las Nacions Unidas. Jacinda Ardern a totjorn volgut montrar que son ròtle de mair geinava pas son trabalh de Prumiera ministra, e inversament.

Jacinda nasquet dins una familha de Mormons, una religion crestiana venguda daus Estats-Units. Son pair era policier e sa mair femna de servici dins una cantina escolara. La costuma daus Mormons d’anar tustar a las pòrtas per espandre la bona paraula fuguet una bona preparacion per lo militantisme au Partit Trabalhista : quò li fasiá pus ren de se veire barrar la  pòrta au nas. Pertant, era una persona d’una granda sensibilitat. Degun pensava que auriá la resiliéncia volguda per assumir de las responsabilitats politicas. Coneissian pas son coratge.

Jacinda Ardern. Deuriá escrir son titol oficiau, « Dame Jacinda Ardern » dins la nomenclatura britanica. Mas a beu aver totjorn respectat la reina e lo rei de Gran Bretanha, demòra republicana e socialista. Parierament, a pas virat l’eschina aus Mormons, que li an donat lo sense « dau servici e de la charitat », mas es venguda agnostica e defend los drechs daus LGBT.

Fuguet deputada au Parlament de Nuòva Zelanda a l’atge de 28 ans. Venguet Prumiera ministra 9 ans pus tard un pauc per azard, après la demission d’un menaire trabalhista incapable de ’restar la baissa dramatica dau partit dins los sondatges. Jos la direccion de Jacinda Ardern lo Partit Trabalhista veguet sa popularitat montar dau jorn au lendeman. A las eleccions de 2017, Ardern ganhet una majoritat relativa e venguet Prumiera ministra d’un governament de coalicion compausat de centristas e de Maoris (lo pòble indigèna de Nuòva Zelanda avant que fugués colonia britanica en 1841). Las eleccions 2020 li doneren una majoritat absoluda.

En 2018 Jacinda Ardern prometet de diminuar de meitat la paubretat daus mainatges, d’eslonjar los comjats après una naissença, d’aumentar las aidas socialas, de paiar las consultacions medicalas, los produchs d’igièna menstruala dins las escòlas, de far bastir daus lotjaments sociaus… Era a l’opausat de Trump dau tot au tot. Representava una politica progressista marcada per l’empatia, l’emocion, l’antiracisme, la feminitat : lo simbòli d’una epòca mai racionala, mai benevolenta,  de quante las reglas de vita en societat aviá enquera dau sense. Ditz que aima la politica perque aima la gent e que aima la democracia e lo pòble mai que lo poder.

Au mes de març de 2019 lo país coneguet l’atemptat lo pieg de son istòria. Un terrorista australian de la drecha extrema tuet 51 musulmans e ne’n blacet 49 au moment de la pregiera dau divendres dins una mosquea de Christchurch. Jacinda Ardern se crubit los piaus d’un carrat coma una musulmana per anar embraçar los parents de las victimas e purar coma ilhs. Disset simplament “They are us” (« Son nautres »), coma disiam « Sei Charlie ». Per parlar daus immigrants, disiá : « An chausit de far de Nuòva Zelanda lur país ; son aquí chas ilhs ». Faguet votar en ren de temps una lei per contròllar las armas de fuòc. Co-presidet coma Emmannuel Macron una conferéncia « a la cima » que voliá empaichar lo terrorisme de se servir daus malhums per organizar sas activitats o ben promòure sas idéias.

La pandemia dau covid en 2020 fuguet per Jacinda Ardern un moment de veritat. Prenguet còp sec de las mesuras de fermetat per impausar lo confinhament e segre los contactes. Sa politica fuguet pertot donada en exemple. Era basada sus una apròcha racionala, sus los modèles de donadas e los avis daus experts. Son biais de parlar regulierament aus ciutadans e de los tener assabentats – lo contrari de Bolsonaro, Trump e Johnson – fagueren que Nuòva Zelanda surtit dau confinhament pus tòst que los autres país. Donet un imatge noveu de son país, fait de franchisa, de compassion, de l’acceptacion de la diversitat e d’un biais noveu de governar : jòune, uman, oneste.

Malurosament, lo variant Delta, mai contagios, ’ribet en 2021. Après 7 setmanas de confinhament e de contròlle de la vaccinacion, Jacinda Ardern sentit una rompedura de l’unitat e de la solidaritat ciutadana. 3000 manifestants assemblats davant lo Parlament, l’insulteren, la tracteren de dictator, permeneren de las fotos d’ela emb una mostacha d’Hitler, de las crotz gamadas, mai una quita poténcia. En 2022, sentit que lo vent aviá virat. Se trobet au mitan d’una mar de colera e d’aguissença. Au mes de genier de 2023, anoncet sa demission de son pòste de Prumiera ministra. La deçaubuda fuguet granda per totplen de gent. Disset que « mancava de carburant en reserva » e que « se sentiá pus capabla d’exerçar lo poder au niveu volgut ». Aüei, ensenha a l’unversitat de Harvard, ente es charjada d’un cors sus l’exercici dau poder. Es contenta de profitar de l’anonimat aus Estats-Units, mas vòu tornar dins son país per s’ocupar de sa filha.

Jacinda Ardern pensa que lo covid a destruch las basas de referéncia de la vita en societat. De las fòrças de destruccion, de malícia e de chaitivetat, se deschadenen pertot dins lo monde. Veiquí sa responsa, la responsa d’una persona que a exerçat lo poder :

«  [Som aüei] dins un monde d’insecuritat economica, globalizat e interconnectat, tot bolegat per la technologia. Fau daus remèdis que tenen compte de tot quò. Son sovent de las mesuras duras, malaisadat de far comprener e d’aplicar. Autrament, chausissetz de blasmar. Blasmar los autres, los immigrants, los autres país, las institucions multilateralas. Fin finala, quò resòuv ren. Avetz dau monde maucontents, esmalits, e enquera mai barrats dins lurs idéias. »

Nuòva Zelanda aviá pus agut de governament mai a drecha que lo d’aura. Vòu desfar l’òbra de Jacinda Ardern, a començar per los drechs daus Maoris. La Jacinda sosteniá la cultura maori e l’ensenhament de la linga. Pensa que quauquas refòrmas demoraran : la lei Zero Carbòni, quauquas mesuras contra la paubretat daus mainatges, la refòrma de la lei sus l’avortament.

A nonmas 44 ans. Creu enquera que l’onestetat, la benevolença e l’empatia ’chabaran per ganhar. « L’empatia es una fòrça ».

We love you, Jacinda.

A Marennes, lo 9 dau mes de junh de 2025

 Sorças :

• The Guardian Sat 31 May 2025 “Empathy is a kind of strength” : Jacinda Ardern on kind leadership, public rage and life in Trump’s America
• Wilipedia in English e autres sitis