Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Lo Chamin de la font, blog occitan de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi)
24 octobre 2019

ZO PARCISSEM BEN !

 

ZO PARCISSEM BEN !

 

Per exprimir lo besonh e la necessitat, avem quauquas locucions interessantas coma far mestier / far besonh, aver mestier / aver besonh (Veire l’article « Lai on era mestiers », dins Rubrica en òc, mai 2018).

Per dire : « se privar de quauqua ren, se resignar a l’abséncia de quauqu’un o quauqua ren », quauques diccionaris dònen : « se passar de ». Quò s’auva gaire chas nos ; aimem mai dire : « far sens quò-’quí, far sens quò-’lai ». Exemples :

Autres còps, la gent podian pas far sens vin : los curets per dire la messa, los paisans per far chabròu. (se passer de vin)

Pendent la guerra, las femnas fugueren oblijadas de far sens los òmes per bladar, fauchar, mestivar,  escodre. (se passer des hommes)

Faran sens me ! On se passera de moi !

« Sent Tufariam », es lo nom plasent d’un sent imaginari, o pòt estre lo chafre d’una persona que  enança gaire lo trabalh e entraupa los autres (« Sens tu fariam »). Senta Trula, Jan de Farrolha… Passem pas fauta de noms gaire amistos !

Lo verbe parcir es una varianta per dire « far sens quauqu’un o quauqua ren ». Coma dins lo los dos exemples precedents, parcir se tròba sovent dins daus exemples que disen l’irritacion de lo que parla :

Zo parciriá ben ! Je m’en passerais bien ! (resignacion forçada)

Auriá plan parcit la despensa ! Je me serais bien passé de la dépense ! (Exemples citats per Gaston Guillaumie dins son Glossaire périgourdin, p. 58)

E quand legissem que « la domaisela de Charaban aimava tant son chin que lo podiá pas parcir una minuta » (Delaja), nos dobtem ben que quo es pas un compliment !

Veiquí un autre exemple interessant, que ai agut auvit autres còps e que Guillaumie m’a rapelat. Per parlar de doas personas que arresten pas de se brejar, mas que son totjorn ensemble, òm dirá :

Pòden ni se sufrir ni se parcir ! Ce sont deux frères ennemis inséparables !

 

Dins la vielha linga parcer, parcir voliá dire : mainatjar, esparnhar (daus sòus, la vita daus enemics...). Parcer / parcir nos ven dau latin, esparnhar en occitan e épargner en francés venen dau germanic. Esparnhar es parent de to spare en anglés (to spare somebody’s life ; to spare s.o. the trouble…, e ch. a.) e de sparen en alemand (Sparkasse : Caissa d’Esparnha ; I. Lavalada prepausa : Caissa d’Eschivar). ’Quilhs verbes, que an pas segut lo mesma chamin per arribar dins nòstras lingas d’aüei, remonten tots au mesma element indo-europenc e an gardat lur proximitat de sense.

 

Un autre cosin de Sent Tufariam que anava obludar, mas que auriatz trobat dins lo diccionari de totas faiçons : Parciriam, un enfant parcidor. Un nom que pòrta la marca de la chaitivetat de la gent  e de la vita rufa de dins lo temps. Se disiá d’un dròlle o d’una dròlla nascuts sens pair conegut, que degun ne’n voliá, que aurian plan parcit. I a enquera daus país pas tant loenh dau nòstre ente las mairs pas maridadas son regetadas e las que avòrten son condemnadas a de las penas de preison. Diu mercés, quò se veu pus aquí. Zo parcissem ben ! (On s’en passe volontiers !)

 

A Javerlhac, lo 1er d’octòbre de 2019

Jan-Peire Reidi

Publicité
Publicité
Commentaires
Lo Chamin de la font, blog occitan de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi)
  • Blog en occitan limousin (parler nontronnais) de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi). Textes et documents de l'auteur portant sur les problèmes de société, la vie culturelle, la langue occitane.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Publicité
Archives
Publicité