Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Lo Chamin de la font, blog occitan de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi)
5 mai 2019

COALEVAR

COALEVAR

 

L’enviá m’a pas enquera passat de vos parlar de ’quilhs mots e de ’quelas locucions que se disian sovent dins mon vilatge e que legisse pus gaire dins los libres en occitan. Lo verbe « coalevar » ne’n fai partida.

S’es vut que la gent semnavan daus pinambors per nurir la denada e los bestiaus. Aüei ne’n sierven dins los quites restaurants, coma fasian pendent la guerra dins las vilas. Non, chas nos fasian pas venir los pinambors per los crestians. Los fasian bulir dins la chaudiera, los esbolhavan dins la selha o la tenilha per far la bacada daus pòrcs, boirats emb l’aiga de vaissela e de la farina d’avena o de bigarroelh. Los fasian mòure dins lo còpa-jutas per donar aus bestiaus (« Vira la manivela, goiat ! »). Los fasian minjar mai que mai a un buòu o una vacha ponhauds que voliam vendre. Emb una mesura de bren, i aviá ren de melhor per los engraissar. E los pinambors nos rendian bien servici quante las jutas començavan de se tirar.

Mas fasiam pas totjorn aisat. Mon pair preniá l’aplech per los semnar au mes d’abriu. L’ivern, quante eran venguts, copavam las chabeças ; puei los ’rachavam emb lo puat, sovent quante quò plovinava o ben que quo era jalussat, e los ’massavam dins la gaulha emb nòstres dets màrfies. Voidavam los paniers dins la bòtja (le tombereau). Quand era plena, la menavam au lavador de pinambors. Fasiam cular los buòus rasis lo lavador, dòstavam lo barrador, tiravam la chavilha sus lo timon de la bòtja, lo cuu se baissava, e vrrrau ! la botjada de pinambors coalevava dins l’aiga freja dau riu desviat. Tornavam charjar los pinambors emb la forcha de nòu bencs e los tornavam coalevar dins un coenh de la granja entre los dos murs e una pòst.

Coalevar. Mistral, Alibert, Dicod’Òc : basculer. Lavalada : basculer (en arrière), renverser ; soulever. Jardry : lever en l’air les brancards d’une charrette pour la décharger. Pagnoux : basculer, parlant d’un chariot dont le timon se lève. Syn. : banlevar, bantacular. Dins d’autres endrechs, diran benleu « bancuolar », « cabussar », « caplevar »…

« Coalevar », la coá se leva. Òm pòt pensar a cul par-dessus tête, en francés, o ben a « far còrna-budeus » (faire une pirouette) en lemosin. L’occitan passa pas fauta de mots imatjats, benleu pas totjorn clars per nautres. Los lingüistas diran que lo mot deu pas estre noveu dins la linga perque disem « una coá » emb un ò dubert, mas dins « coalevar » lo mesma [a] es demorat clar [kwa].

Ai totjorn aimat ’queu verbe que me fai l’efiech d’un pitit espectacle curios o amusant. Fau dire que l’ai sovent auvit empluiat d’un biais plasent e per far rire. Quante òm parlava d’un dròlle que coalevava una bergiera dins quauque fons de prat o ben d’un autre que coalevava mai d’un gobelet de vin noveu, quo era pas per s’einoiar.

Ten, ne’n veiquí un exemple dins Picatau, nòstra referença nontronesa :

« Eu minget de bon apetis e coalevet mai d’un còp sus son gròs nas la botelha de cinc chopinas. »

A la vòstra !

A Javerlhac, lo 25 d’abriu de 2019

Jan-Peire Reidi

 

 

la denada : les animaux de basse-cour

una tenilha : un baquet (en forme de fond de barrique), tine (aussi : tenilh)

lo bigarroelh : le maïs

la bacada : la nourriture des cochons

far mòure : moudre

ponhaud (adj.) : (bœuf) à l’engrais

dau bren : du son

las jutas : les betteraves

se tirar : toucher à sa fin

l’aplech (n.m.) : l’araire

vengut : bon à récolter

las chabeças : les tiges

lo puat : la houe à deux dents (prononcer : pia)

màrfie : engourdi par le froid, qui a l’onglée

forcha de nòu bencs : fourche à neuf dents

lo barrador : le hayon

una pòst : une planche

 

 

 

 

 

Publicité
Publicité
Commentaires
Lo Chamin de la font, blog occitan de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi)
  • Blog en occitan limousin (parler nontronnais) de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi). Textes et documents de l'auteur portant sur les problèmes de société, la vie culturelle, la langue occitane.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Publicité
Archives
Publicité