MARCHA QUERRE A BEURE !
MARCHA QUERRE A BEURE !
« Pitit, marcha querre a beure ! » E me veiquí partit emb un seissanta-e-quinze de veire blanc vestit d’en-dedins d’una espessor de depaus que degun ne’n fasiá de cas perque « quo era pas sale ». Faliá far lo torn de la maison per anar a la cava mau esclarada tirar dau vin a la barrica. Quand lo gorgolhadis dins la botelha que se garnissiá me disiá que siriá tòst plena, faliá virar lo robinet au bon moment per ren laissar trascimar. Dau vin de nòstras doas vinhas, plantadas de bacòt, d’othello e de noah. Dau vin que ne’n beviam tots per far chabroù. Dau vin un pauc jasbre e gaire pus fòrt que la piqueta, per los òmes que trincavan coma d’autres òmes.
Querre e cherchar
Aura, los parents van querre los dròlles a l’escòla en veitura, vau querre de la salada dins lo vergier per lo disnar, los vilauds venen querre dau confit e dau fetge gras en Perigòrd per las festas de Nadau. Auriá pas idéia d’enviar (envoiar) mos goiats querre dau vin a la cava, mas los podem enviar querre la glaça au congelador per lo dessierv ; refusen jamai.
Lou Trésor dóu Felilibrige nos ditz que lo verbe « querre » es empluiat nonmas a l’infinitiu emb los verbes anar, venir, mandar (enviar). Auriá pogut ajostar marchar, coma dins nòstre exemple, tornar (tornar querre) : « Te tornarai querre… » (Je reviendrai te chercher) e passar (passar querre) : « Te passarai querre a tres oras » (Je passerai te prendre…).
Òm vai querre quauqua ren que òm sap ente quò se tròba. Òm vai querre quauqu’un per lo menar ad un endrech.
Dins la vielha linga, querer/querir/querre (chercher, convoiter) se conjugava, e son sense podiá estre vesin de « aimar », « voler » :
Tot trobaras so que quers (Guiraud de Bornelh) Tu trouvera tout ce que tu cherches.
L’am de cor e la queri. (Arnaut Daniel) Je l’aime de cœur et la convoite. (Citat e revirat per Raynouard)
Òm pòt dire que l’occitan modèrne fai partida de las lingas que an de las fòrmas verbalas diferentas per las nocions de « eissaiar de trobar » (cerchar/cherchar) e « prener per emportar » (querre). Benleu que, dins quauques endrechs d’Occitània, « querre » a gardat lo sense de « cherchar » ; los diccionaris que ai ’visats zo disen pas explicitament. Lo francés corrent se sierv mai que mai dau verbe chercher per las doas nocions : chercher partout la télécommande (cherchar la telecomanda), chercher un emploi (cherchar un emplec), aller chercher quelqu’un à la gare (anar querre quauqu’un a la gara).
Fau-quò dire : « anar cherchar los champanhòus » o ben « anar querre los champanhòus » ? Aquí la gent van cherchar los champanhòus dins los bòscs a la sason. Si tomben sus una bona plaça, ne’n tròben tant qu’a bon compte, talament que chabissen pas dins lur panier. Per los pas laissar a quauqu’un mai, ne’n fan un pilòt dins un endrech a l’escart, lo crueben de fuelhas, van querre un autre panier a la maison e tòrnen querre lurs champanhòus. Mas, mai d’un còp, saben pus ente los an sarrats e son oblijats de los tornar … cherchar !
A Javerlhac, lo 11 de mai de 2019
Jan-Peire Reidi