MASCARATS
MASCARATS
La gent eran plan uros autres còps, quante plantavan un pinhier subremontat d’un drapeu contra lo mur de la granja de chaque conselhier, un ser chas l’un, un autre ser chas l’autre e lo darnier jorn chas lo mera, aprep las eleccions ! Venian de tots los vilatges per profitar dau marende ofert per lo noveu elegit, los que avian votat per se, mai los autres. Tots tornavan amics, dau mens fasian semblant. I a de las chausas que s’oblueden pas, coma vesem dins la cronica de Vent-li-Bufa de Joan Ganhaire. Per venjança, lo que a ’massat una vesta fai beure a la gent de la comuna totas las melhors botelhas de vin vielh dau mera. Los que se fasian portar s’insultavan pas tant coma aüei e riscavan pas de se trobar dins de las videos porcassieras sus los malhums… Per las eleccions de Sent-Barrancon, lo vielh Drisson e Chavilhon, que avian fait chascun una lista, convidavan los electors pas enquera decidits, lur « fasian de las onestetats » e los fasian minjar e beure tant qu’a bon compte ! Eran civilizats, dins ’queu temps !
Mas totas las bonas tradicions se perden. Quò venguet que, per començar, fagueren un sole marende per onorar tots los conselhiers en mesma temps. Planteren un sole pinhier a la merariá. Puei, aprep quauquas annadas, ren pus. Quitament pas de ’quilhs « aperitius sopataires » ente òm minja ren, perque los que deurian servir la gent demòren plantats darreir la taula sens far passar los plats. Vos promete que ’quilhs aprestaires de gasinarias de luxe auran pas ma practica !
Mas tornam a las eleccions. Dins las pitas comunas de dins lo temps los que se fasian portar cherchavan benleu quauque pitit avantatge personau : un chamin que volian far reparar, una terra que volian ’chaptar e, de segur, i aviá mai que mai, coma aüei, de la gent que volian simplament rendre servici. Mas quo era sovent per gloriosetat. « Tots los que voldrian z’estre (conselhiers) zo son pas », çò-ditz l’autre. Nòstre Drisson e nòstre Chavilhon era plan lonh d’un project politic nacionau !
Trobatz pas que, aura, vesem beucòp de listas que se disen « apoliticas », que vòlen nonmas trabalhar sus los problemas locaus ? De creire que los senators son pas elegits per los meras e quauques conselhiers !
Dins las comunautats de comunas, lo poder d’un mera tot sol es plan diluit ; podriam pensar que i a ’quí una rason que fai de las municipalas una pita formalitat locala e ren de mai. E ben non ! Quand òm a un project nacionau de conquesta dau poder, fau plaçar sos pions pertot ente quò pòt se far. E lo populisme cripto-faiscista ne’n passa pas fauta, de mascas. Coneissiam la masca escharnida, esmalida de La Vipera, veiquí la dau « brave òme », vòstre vesin, gentament pojadista, que fai una lista « Bien viure a Senta-Farrolha ». Es contra las eolianas, contra lo Parc regionau, contra los estrangiers – son pertant pas tròp espes emperaquí – per l’operacion « vesins vigilants », per gardar lo glifosate. Beucòp de gent vòten per se, de la gent que fan coma vos e coma me, que vòlen « bien viure ». Se damanden benleu pas coma atirar las entrepresas que fan trabalhar la gent, o un quite medecin, sens cuberta dau malhum e sens internet de naut debit. E lo mera surtent que s’es desandilhonat per gardar son escòla, son medecin, sa pòsta, e per aver la 4G, se fará benleu boissar per lo « brave òme » ! Populisme a l’eschala locala.
Mas sabem coma far per desmascar los mascarats. Per veire lo project totalitari darreir la masca, sufis de lur damandar si sostenen l’occitan. L’occitan, linga de libertat, fai fugir los totalitarismes coma lo crucifiç lo vampir.
A Javerlhac, lo 17 de feurier de 2020