01 octobre 2019
ME TAINA DE LA VEIRE
ME TAINA DE LA VEIRE
Si volem diminuar l’eschaurament de l’atmosfera, fau pas perdre de temps. Fau pus esperar. Quò taina. Quò preissa, si aimatz mai.
Dins son Glossaire périgourdin, Guillaumie cita cochar (Quò cocha de far quò), e menciona tainar (Quò taina ; quò tainava), mas nos ditz que tainar se ditz mens sovent. Pertant, tainar es le verbe que ai totjorn auvit emperaquí. Coma baissar, laissar, preissar…, tainar es un verbe que coneis l’alternança ei/ai dins sa conjugason : tainar [tei'nɑː] / quò taina... [Lire la suite]
27 septembre 2019
FLORILÈGE POÉTIQUE DES LANGUES DE FRANCE

27 septembre 2019
QUÒ SE DITZ PUS GAIRE
QUÒ SE DITZ PUS GAIRE
L’adverbi gaire se ditz plan mai en occitan que guère en francés. Lo tròbe 30 còps dins mas 105 paginas numerizadas de Jan Picatau de Sent-Barrancon (Enric Delaja). Crese ben qu’en francés guère fai pus partida dau vocabulari corrent daus jòunes d’aüei.
En occitan lemosin, gaire vòu dire :
– « pas beucòp » . « Gaire de » se rapòrta a un substantiu ; indica una quantitat, un nombre, un... [Lire la suite]
19 septembre 2019
LA FILHA DAU CAPITANI (POSHQUIN)
А.С. Пушкин Капитанская дочка
A.S. Poshquin La Filha dau capitani
Revirat dau russe en occitan per Jan-Peire Reidi
– Escolta, disset Pogachòv, sasit per una idéia meitat sauvatja. Te vau dire una faula que me fuguet contada per una vielha Calmic quand era pitit.
« Un còp era una agla que damandet ad una graula :
– Perqué vives sus terra tres cents ans de temps e ieu en tot nonmas trenta-e-tres ans ?
– Quo es, mon amija, que beves dau sang viu e ieu minge nonmas de la charn mòrta.
... [Lire la suite]
27 août 2019
PANASÒU

15 août 2019
PER AVER L'AER MENS BÉSTIA
PER AVER L’AER MENS BÉSTIA
Quand era en vila, ma defunta granda-mair voliá totjorn aver quauqua ren a la man « per aver l’aer mens béstia », coma disiá. Auriá plan trobat que an l’aer béstia, ’quela toristalha que vesem se banturlar de çai, de lai, quand ven la sason, e que fan ren de lurs mans. An de las lunetas negras per pas veire lo trabalh, coma disiá la Felicia Brolhet. Dins lo temps, las mans de las femnas demoravan pas sovent sens ren far. Quand vesian un òme s’estautinar las doas mans darreir... [Lire la suite]
12 août 2019
SEI TON FRAIR
Vos prepause aquí un extrach de la novela de Gògol Lo Manteu que ai revirada dau russe e que fuguet publicada en 2017 a las Edicions dau Chamin de Sent-Jaume.
Som a Sent-Petersborg dins la prumiera meitat dau segle XIX. Daus mila de foncionaris son empluiats dins los ministèris per administrar un emperi que vai de la Polonha a l’Alasca. Lo darnier daus darniers de ’quilhs foncionaris, Acaqui Acaquievich, un pitit òme modeste que mena pas de bruch, passa sa vita a copiar daus papiers oficiaus e i tròba quitament son plaser.
... [Lire la suite]
27 juillet 2019
NE'N AI GRAN MESTIER
N’EN AI GRAN MESTIER !
Dins la varietat lemosina de la linga, gran es una particula negativa de valor modala que s’empluia parier coma la negacion pas, mas emb una nuança plan fina que se compren mielhs emb l’intonacion dins una frasa de la conversacion. Nos vam esforçar de ne’n ’trapar l’origina e lo sense.
La ’chabason –an se ditz [ɔ], coma dins : deman, un cosin german, una man, dau pan, plan, Moicidan, Sent Junian...
Dins los autres dialectes un gran (dau latin granum) es un grun (un grain).... [Lire la suite]
15 juillet 2019
PLAN, PAIR, PLÒU
PITIT, PLÒU-QUÒ ? PLAN, PAIR, PLÒU
Pitit, plòu-quò ? Plan, pair, plòu…
’Queu viralinga, que pòde pas tornar dire redde sens m’entraupar, fai pensar a las nuechs dins las vielhas maisons, que l’auratge nos esvelhava. Auviam drindrinar los carreus de la fenestra, las tonadas venian pus fòrtas e, tot d’un còp, l’aiga batiá la teulada mau entretenguda, desbordava daus regons barrats per daus tapons de mossa, e tamborinava plòcò-plòcò-plòcò sus lo planchat dau granier. Quo era lo moment d’i montar los topins e las... [Lire la suite]
08 juillet 2019
BEN E BIEN
UN PAUC DE LOCALISME : BEN E BIEN
Dins ’quel article, tornat prener en partida e completat mon estudi de ben e bien escrich en francés e publiat dins mon libre Jean-Pierre Reydy, Notre Occitan, le dialecte du Périgord-Limousin parlé dans le Parc Naturel Régional, I.E.O. Lemosin, 2008, p. 86
« Localisme » si òm vòu… La diferença entre los adverbes ben e bien se fai dins una granda partida de l’espaci lingüistic lemosin. Los autres Occitans tròben que bien es un francisme. O benleu un ispanisme (Muy... [Lire la suite]