Lo Chamin de la font, blog occitan de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi)

31 octobre 2022

PER ZO DIRE AUS PITITS

 

Grà, grà, grà dins ’queu pitit fons de prat

 

La lebre i a passat (pauma de la man)

 

’Queu-quí la ’trapet (poce)

 

’Queu-quí l’espeunet (guinhaire)

 

’Queu-quí la minget (grand det)

 

’Queu-quí beguet son sang (det de l'aneu)

 

E lo pitit mermilhon mermilhon mermilhon que ne’n voliá tant (pitit det)

 

Clocon dins l’estanh

 

 

Grà, grà, grà dins ’queu pitit país plat

La guerra i a passat

’Queu-quí la ’lumet

’Queu-quí la faguet

’Queu-quí l’atiset

’Queu-quí la ’viset

E lo pitit mermilhon mermilhon mermilhon que se voliá chaufar

Glaç-glaç ’queste ivern

 

Grà, grà, grà dins ’queu grand champ de blat

La roina i a passat

’Queu-quí l’espandet

’Queu-quí la trobet

’Queu-quí la laisset

’Queu-quí ne’n profitet

E lo pitit mermilhon mermilhon mermilhon qu’esperava tant

Crebará de fam

 

Grà, grà, grà dins ’quela granda ciutat

La bomba i a tombat

’Queu-quí, lo cramet

’Queu-quí, l’esbolhet

’Queu-quí ne’n crebet

’Queu-quí ne’n sentit lo bufe

E lo pitit mermilhon mermilhon mermilhon que voliá frotjar

Clocon dins l’infern

 

Grà, grà, grà dins ’quela umanitat

La sechiera a passat

’Queu-quí, l’estofet

’Queu-quí, l’empoisonet

’Queu-quí se’n fotet,

’Queu-quí ne’n venguet pus riche

E lo pitit mermilhon mermilhon mermilhon que damandava ren

L’esmalit lo prenguet

 

A Javerlhac, Lo 31 d’octòbre de 2022

Jan-Peire Reidi

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posté par jpreydy à 11:46 - Commentaires [0] - Permalien [#]
Tags : ,


01 octobre 2022

AUTORN DE LA MAISON

Avetz benleu la chança de demorar dins una maison nuòva que avetz ’chaptada o ben facha bastir sus un terren de mila o dos mila metres carrats pas tròp char, gaire loenh d’un vilatge. Avetz una granda pelusa e daus aubres d’ornament. Vòstres goiats pòden benleu i far au balon e s’entrainar a lo tirar dins un panier de basquet vissat contra lo mur de la maison. Avetz la plaça de vos aisinar e setz pas tròp desrenjats per los vesins. La granda rota, ente an limitat la vistessa a cinquanta, es pro eslunhada de vòstra pòrta. 

Fau podar los aubrissons e tondre la pelusa e devetz passar benleu una ora de temps dins los encombraments dos còps per jorn per anar trabalhar en vila e ne’n tornar. Podetz pas far sens vòstra veitura e parciriatz plan l’aumentacion de vòstra despensa de carburant. Totparier, setz plan mai benaise dins vostra maison un pauc a l’escart que non pas nòstres dròlles que son oblijats de viure dins daus pitits apartaments en vila, mai que son contents d’aver trobat per se lotjar.

Darnierament, un amic occitan faguet passar sus lo malhum la fòto presa d’avion, benleu au printemps, d’un grand vilatge en Polonha. Las maisons, una contra l’autra, son alinhadas daus dos biais d’una rota drecha e, darreir totas las maisons, a l’encair de la rota, òm veu daus rectangles eslonjats de terras trabalhadas. Vuda de naut, la fòto de la ruá, de las maisons e de las peças de terra retira un pauc una pluma d’auseu, emb son coston e sas barbas, o ben una fuelha de chastenh emb sas nervaduras. Òm cuja pas trasveire çò que semnen sus ’quelas pitas peças de benleu mila metres carrats, mas som segurs que son pas de las pelusas plantadas d’aubres ornamentaus. Benleu quauque revengut per nurir la denada, dau grun per far la vòdca, o ben daus legumes…, si per cas ’quilhs bocinons de terra son enquera quò de la gent que demòren dins las maisons.

Que voletz-vos, sei nascut paisan e me pòde pas retener de pensar coma un paisan. Quò me fai crema de veire una bona terra se crubir de maisons, de pelusas et d’aubres que menen ren que se minja. Coma dins la terra davant la maison de la familha de ma femna, ente sos grands-parents fasian venir de tot. Podiatz i semnar o plantar çò que voliatz, tot frotjava. Una bona terra, leugiera, richa ; un plaser de la trabalhar ! Es pas coma nòstra terra agilosa, dins nòstra partida dau Perigòrd, ente creiriatz que avetz semnat de las peiras ! Quante mon beu-pair fuguet mòrt e que quò se partatget, lo merchand de bens (promotor) aguet viste fait d’i far frotjar daus bastiments. Faguet copar los cirieirs e los ametliers centenaris e montar de las pitas maisons prefabricadas totas parieras, coma dins la chançon de « Las Pitas Bóitias » sus lo terme :

Little boxes on the hillside,

Little boxes made of ticky tacky, 

(…) Little boxes just the same.

Un crebacòr ! Mas son per la gent dau país que tròben pus de lotjament abordable dins ’quelas vilas de residéncias segondarias ente daus estrangiers pus riches que ilhs van benleu tres setmanas dins l’annada. Avetz una idéia dau pretz dau metre carrat de terren dins una vila au bòrd de la mar ? 

L’autre jorn, veguerem que un locatari de ’quelas pitas maisons aviá trobat moien de far un pitit elevatge de quauquas polas e doas o tres auchas que s’escraunavan darreir lo mur. L’odor e las moschas de ’queu jalinier pas tròp pròpe, dins un quartier residenciau, plasiá benleu pas tròp aus vesins, mas de veire ’queu pam de nas au reglament, ne’n aguí una jauvissença secreta de chaitivetat, coma d’una pita venjança.

Si avetz un bocinon de bona terra bien expausada, perque pas començar per i plantar quauquas tomatas ? Perque pas damandar a vòstre vesin agricultor de desvirar una partida de vòstra pelusa per far venir quauquas pompiras novelas, quauques pès de salada e un reng o dos de mongetas per minjar en caletas. Ren vos empaichará d’i semnar de las flors boiradas emb lo legumes, coma dins los vargiers dau chasteu de Villandry, en Torena. Perque pas remplaçar los aubres exotics per daus aubres fruchiers d'una bona varietat dau país ? Vòstres goiats veiran que las tomatas venen pas sus los aubres, vos aidaran semnar las mongetas e siran plan contents de montar au cirieir per culhir las cireisas. Quand auretz vut flurir los aubres au printemps, cirieirs blancs e pomiers ròses, que auretz gostat los legumes de vòstre vargier e ’massat la frucha a la darriera, vos promete que rencuretz pas vòstra pena.

A la fin dau segle passat, la mòda venguet de surtir defòra los gatges de l’ancian temps e de pendilhar quauque rasteu o quauque dalh aus murs descrespits dins las maisons. Trobavam benleu que marcavan bien ’quilhs aplechs pinturats de blu e ’quilhs brabants roges sus las pelusas. E d’alhors sabiam pas tròp qué ne’n far. Benleu me trompe, mas crese que, dins nòstra idéia, quo era un biais de nos carrar, de far veire que aviam pus mestier de trimar coma nòstres ancians. Ganhavam daus sòus, preniam de las vacanças e parlavam francés. Sens i pensar, voliam benleu virar l’eschina au monde paisan d’ente veniam, un monde que « lo patois » ne’n fasiá partida, que los vilauds trobavan paubre e arrierat, e que avian ’chabat per nos ne’n far aver onta. 

Sabe ben que avem pas tots la plaça, la fòrça, lo temps o l’enviá de far un vargier per nos far plaser e trobar un pauc de nòstre passat, mas ren nos empaicha d’aprener e de tornar parlar l’occitan !

A Javerlhac, lo 29 de setembre de 2022

Posté par jpreydy à 11:38 - Commentaires [0] - Permalien [#]
Tags : ,

27 juillet 2022

LO ROVER E L'ASSALEÇ, Joan-Baptiste Foucaud

LO ROVER E L’ASSALEÇ LE CHÊNE ET LE SAULE

Fable de Jean-Baptiste Foucaud ( 1747-1818 )

 

 

Un jorn, un grand e gròs rover 

Disia a un pitit assaleç :

« L’amic, t’as bien subject d’acusar la natura;

Car, entre nos, faria bien la gajura 

Que lo pus pitit reibeneit

Siria per te d’un tròp grand pes. 

Lo mendre pitit vent que bufa

Te fai baissar ta paubra tufa.

Per me, sei segur coma un pont. 

Maugrat l’autan, maugrat la bisa, 

Maugrat lo pluiau, l’armorija, 

Conserve totjorn mon aplomb ; 

E la pus terribla tempesta

Me faria pas corbar la testa, 

Quand Mascaret ‘n auria jurat. 

Mon front, coma lo mont Jurà, 

Cata lo solelh sur la terra.

Ne diria pas tant ren denguera

Si lo Bon Diu

Te fasia pas venir totjorn au bòrd d’un riu. 

Dau mens, si eu te ‘via ‘gut mes dins mon vesinatge,

Te crubiria de mon ombratge,

Te viraria lo mauvat temps ;


E la freschor de mon fuelhatge

Te rendria pus gai, pus content... »


– Boes ! n’aïetz pas tant d’inquietuda,

Ni tant d’einueg,

Ditz l’assaleç.

Si la tempesta la pus ruda

D’aicia ‘quí v’a pas desplantat,

Beleu vos vos setz tròp vantat.

Mon amic, quand um es satge,

Fau, per se mocar daus chens,

Aver passat lo vilatge.

Atendam a deman, mai, beleu, queste ser... 

Per nautres, paubres assaleç

Ne risquem pas tant que vos d’un auratge.

Nos som l’exemple dau satge

Que se pleja quand fau e que ne rompt jamai. »

Eu ‘n auria benleu dich mai ;

Mas tot d’un còp n-en venguet ‘na bufada, 

Si terribla, si ben apoïada,

Qu’auriatz dich que tot l’univers

‘Nava virar las chambas en l’er ;

E quel aubre dont la racina

De l’infern eria vesina,

Quel aubre que, emb son chapeu, 

‘Via tant menaçat lo ceu,

Quel aubre tant fier, tant beu, 

Faguet la còrna-budeu.

L’assaleç pleget jusc’a terra.

E l’assaleç dura benleu denguera.

Jamai ne mespresam degun ;

Un òme ne’n vau totjorn ‘n autre.

Queu que se ritz dau mau d’un autre

Ne’n aura s’eu ne’n a pas ‘gut.

La grandor mai la fortuna

Son ‘na meschanta caucion ;

Los gròs mai los pitits, lo solelh mai la luna, 

Son tots l’obratge dau Bon Diu,

Que botja, quand li platz, los pus fiers dins lo riu.

Posté par jpreydy à 15:28 - Commentaires [0] - Permalien [#]

21 juin 2022

QUE NE'N PENSATZ ?

 

QUE NE’N PENSATZ ?

 

Legit aüei dins lo jornau anglés The Guardian :

Lo parlament d’Ucraïna a votat una lei per limitar los libres e la musica russes e per copar los darniers liams culturaus emb la Russia. Lo país mena una politica de « decomunizacion », aüei apelada « derussificacion », mai que mai dempuei l’annexion de la Crimea e l’ocupacion dau Donbass en 2014, e enquera mai dempuei l’invasion au mes de feurier passat.

La lei defendrá aus ciutadans russes d’imprimir daus libres, si an gardat lur passapòrt russe e an pas damandat la nacionalitat ucraïniana dempuei la fin de l’Union sovietica en 1991. La lei defendrá l’importacion comerciala de libres dempuei la Russia e la Belarus. Una autorizacion sirá exigida per los far venir d’autres país. Los ciutadans russes auran pus lo drech de jugar de la musica sus los mèdias e dins los transpòrts. Los quòtas d’emissions en linga ucraïniana siran aumentats.

La lei vòu far coneitre una produccion d’autors ucraïnians de qualitat a dau monde que accepten pas « los produchs creatius russes », çò-ditz lo ministre ucraïnian de la cultura. La « derussificacion » vòu desfar dau segles d’una politica destinada a oprimir l’identitat ucraïniana.

La lei fuguet votada per una granda majoritat de deputats, que compres los quites deputats ancianament pro-russes. Deuriá estre signada per lo president Volodimir Zelenskiï.

The Guardian, Monday June 20 2022, Ukraine restricts Russian books and music in latest step of 'derussification'

 

A Javerlhac, lo 29 de junh de 2022

 

 

Posté par jpreydy à 16:23 - Commentaires [0] - Permalien [#]
Tags : , ,

13 juin 2022

ESBOLHAIRE

 

Quante fauguet tornar far la teulada de ma maison pensí que valiá mielhs far saber a l’obrier teulaire ente se trobava la fòssa septica per dire de pas l’esbolhar emb lo camion o ben l’enginh monta-charjas. Creguí pas bien auvir quante nòstre òme, que pareissiá plan competent e experimentat, me respondet, en mòda de fanfaronada :

« O, quò siriá pas la prumiera ! »

Lo patron auriá plan estat content de saber que son obrier se fotiá de son trabalh, que se vantava quasiment de las fòssas que aviá  esbolhadas, coma agués parlat de totas las lebres que aviá tuadas, de las dròllas que… 

Teulaire, esbolhaire, crubidor… Avetz probablament remarcat que lo sufixe –aire es sovent en  concurréncia emb –ador : chaçaire/chaçador, chantaire/chantador, dançaire/dançador, jugaire/jugador, mestivaire/mestivador… Un chaçaire o ben un chaçador (aquí disem : chaçador) es una persona que chaça, un teulaire plaça los teules sus la teulada. Per los verbes daus autres gropes, coma « legir » e « vencre/vencer », avem : venceire/vencedor, legeire/legedor o legidor, beveire/bevedor… Au feminin, avem  –airitz, –eiritz : trobador/trobairitz, emperaire/emperairitz. 

La gent que fan coma me, que son pas daus especialistas e que an benleu pas lo temps de legir los estudis complets e detalhats faits per daus occitanistas plan competents, voldran benleu ’visar quauques exemples que la linga ne’n passa pas fauta per comprener un pauc mielhs la valor de ’quilhs sufixes.

Los sufixes –aire e –ador venen tots dos dau latin –ator. Dins la vielha linga, eran doas formas d’un mesma mot e non pas daus mots diferents (Per los sabents, rapelaram que eran de la quatresma declinason). « Chantaire » era lo cas subject au singular, « chantador » era per las autras foncions :

 

SINGULAR

PLURAU

CAS SUBJECT

(l’) amaire

(li) amador

CAS REGIME

(l’) amador

(los) amador(s)

 

 

 

 

Dins La Lenga dels trobadors, Robert Rourret cita mai de cent mots que seguian ’quela declinason (p. 25). Chabaneu ditz que la regla era desjà pus tròp clara au segle XIV dins las Leys d’amors (Grammaire limousine, p. 146).  La gent comenceren de far coma nautres que escrivem si ben « los chantaires » coma « los chantadors ».

Devem remarcar que, dins la prononciacion de nòstra varietat de la linga, lo r finau es pas tombat : en grafia francizada, « marchador » s’escririá *marchadour e non pas *marchadou.

Dins los exemples que ai donats per començar (chaçaire/chaçador, chantaire/chantador, legeire/legidor…), vese pas de diferéncia de sense entre los mots d’un mesma parelh. Dins quauques endrechs aimaran benleu mai dire « un chaçador », dins d’autres « un chaçaire ». Aquí, disem « un peschador » (pêcheur) e non pas « un pesc(h)aire ».

Per tot plen d’exemples, que son sovent daus noms de mestier, coneisse mai que mai la fòrma –aire, –eire : un ’belhaire (apiculteur), un pelhaire (un chiffonnier), un teulaire, un pendulaire (horloger), un violonaire (violoniste), un escodeire (batteur à la batteuse), un escriveire (écrivain).

Per d’autres, coneisse nonmas la fòrma –ador, –idor : un espauridor (épouvantail), un fossador (fossoyeur), mas trobaram sovent daus mots d’un mesma parelh emb daus senses e daus emplecs diferents :

– La fòrma –ador,–idor se tròba dins daus noms de gatges : un boirador o ben un eschauvador (Lavalada : pince à châtaignes), un bufador (soufflet), un salador (saloir)…

– o ben per los endrechs ente se passa una activitat : un abeurador (un abreuvoir), un durmidor (dortoir), un lavador (lavoir), e – emb lo respect que vos deve – un chiador (cagador, WC), un pissador (urinoir), sens obludar daus toponimes coma Orador (oratoire), L’Orador. 

Un tuador (un abattoir) e un tuaire (tueur), un escrupidor (crachoir) e un escrupisseire (cracheur) son daus mots plan diferents ! Un comptador pòt estre una persona que compta (comptable, compteur) o ben un endrech per comptar (comptoir).

Me damande si chausissem pas –aire de preferéncia per los noms de mestier e –ador quand l’activitat es pas permanenta. Un portaire d’aiga portava l’aiga dins las maisons per ganhar sa vita, un portador portava entarrar un parent, un camarada o un vesin. Sabe ben que avem « los trobadors », mas aimarai mai dire « un portaire de paquets (o de pizzas) », « un cherchaire scientific » e « un cherchador de champanhòus ». Mas la regla es pas totjorn verifiada e, de totas faiçons, la gent que aprenen l’occitan coma linga estrangiera senten pus gaire la diferéncia.

Los mots emb la finala –ador se pòden trobar quauques còps jos una fòrma adjectivala : un raton lavador (raton laveur), un topin pissador (un pot de chambre), un coteu pelador (couteau pour peler les châtaignes). Parier per lo sufixe –eire : un rat durmeire (un loir). Bramaire, vantaire… son daus substantius mai daus adjectius : quò vos estonará pas si vos dise que los trobem mai que mai au masculin ! 

Lo sufixe feminin –airitz, eiritz de trobairitz (femme troubadour) es plan vivent en occitan d’aura, que las femnas vòlen una fòrma feminina per tots los noms de mestier. Avem « contairitz », « chantairitz », « dançairitz », a costat de « contaira », « chantaira », « dançaira ». Autres còps, la plejairitz era una femna que netiava e ’bilhava lo còrps d’un defunt. Las lavairitz (bujadieras) sablonavan, pestelavan e rinçavan lo linge au lavador avant de lo tornar metre sus la boreta o lo chambalon e de l’espandre au solelh. 

E per obludar la fòssa septica e tots los exemples de chausas que senten pas a bon, podem pensar a perfumaire, enchantaire/enchantador e ... trobador !

A Javerlhac, le 6 de junh de 2022

Posté par jpreydy à 14:26 - Commentaires [0] - Permalien [#]
Tags : , ,


30 mars 2022

FARIÁ BON SEMNAR

 

 

La sentinela parlava :

« Lo temps es bien virat. Per semnar lo blat de printemps, l’avena, lo blat dur, o benleu lo milhet, quo es una sason que vau de l’aur. Per lo blat negre, quo es un pauc dabora. Fugués pas aura ’quela garça de guerra civila… » (Boris Pasternak, Doctor Zhivago)

 

Espijar. ’Massava las espijas tombadas darreir la mestiveurza. Me baissava mai d’un còp per ne’n far una pita javela. Compliments de ma mair. Chambas nudas entraupadas, engraunhadas per las romdres ; la peu tendra cosinava. Ai-ieu ’massat la valor d’una ponhada de grun jornaliera per una pola o ben d’una jaufada de froment per mon pan ? Siriá-quò pro per mon uòu bulit ? Per las talhas dins ma sopa ? Per mon bocin de pan tendre engraissat de confitura dau marende ? « Tirar sa jornada », ganhar sa vita, aver lo drech d’estre fier !

Jauvir. Los goiats fan daus rudelons dins lo pilòt de blat de semen que secha au granier. Lo froment chaud es suau sus los nervs de la peu. Es-quò çò que òm sent quand òm fai l’amor ? Las jarras prusen sus la tela rufa daus sacs pesants aclapits contra lo mur au fons de la granja, sacs-sietis durs mai mofles, gaire aisinables. Una partida daus sacs ’nirá au minotier, quauques uns au bolengier per paiar nòstre pan. Lo bolengier marcará dins un carnet totas las michas, las coronas e las tortas que li prendram : tant de liuras de pan per un sac de froment. Daus goiats que coneissian pas lur bonur aprenian a mainatjar una quita espija e cresian far pechat si laissavan perdre un quite eschalon de pan.

Lo pan negre d’Ucraïna (hlib) a una sabor un pauc sucrada, plan doça emb dau burre e quauques gruns de sau. O ben trempat dins lo borchch (sopa de legumes e de jutas) emb de la crema agra. Hleb : an lo mesma mot russe per lo blat e lo pan, vielh mot parent de loaf (micha de pan) en anglés. Lo pan e un topinon de sau pausats sus un linge brodat de roge son presentats per las femnas aus estrangiers en signe de benvenguda.

Semnar. La terra negra d’Ucraïna vòu estre bladada. Quand la névia es fonduda, fau pas perdre de temps dins ’quilhs climats continentaus. Los ventres daus bateus gigants damanden d’estre garnits de grun. Los país ’famgalits d’Africa dau Nòrd e d’Orient Mejan ne’n an mestier per far lur pan sens crosta que sembla de las grandas crespas.

Quand ven la sason, la terra damanda lo blat e lo paisan que ne’n lebreta de la trabalhar es maluros si ne’n es empaichat. La sentinela de Pasternak fai un rejon dins la terra emb la poncha de sa baioneta. Fariá plan bon semnar !

A Javerlhac, lo 29 de març de 2022

 

 

Posté par jpreydy à 20:25 - Commentaires [0] - Permalien [#]
Tags : , , ,

24 mars 2022

QUE I A DINS UN NOM ?

QUE I A DINS UN NOM ?

 

« What’s in a name » ? Julieta Capulet vòu dire que la persona de son Romeo auriá la mesma perfeccion si so nom era pas Montague. Lo nom es una chausa, l’entitat designada n’es una autra. Mas quauques còps, un nom chausit de preferéncia ad autre ne’n ditz mai que pareis.

Lo president d’Ucraïna, un òme que merita plan nòstra estima, voldriá que los jornaus daus autres país escrivessan « Kyïv », fòrma ucraïniana dau nom de sa capitala, e non pas Kiev, nom russe de la prumiera de las tres capitalas istoricas de Russia. Fan entau dins la premsa de linga anglesa. Pensa que quò siriá un biais de respectar l’identitat de son país e de sostener sa resisténcia a l’agression.

Moscva, Sanct Peterborg, London, Frankurt, Roma se disen Moscou, Saint-Pétersbourg, Londres, Rome en francés. En anglés, avem Moscow, Saint Petersburg, Rome. En alemand : Moskau, Sankt Peterburg, London, Rom. París se ditz Parigi en italian, Parij en russe. Las vilas d’Itàlia las mai conegudas Firenze, Napoli, Venezia, an un nom dins las lingas vesinas : Florence/Florenz, Naples/Neapel, Venice/Venise/Venedig… Lo nom pòt estre lo mesma en francés e en anglés.

Quand parle occitan, vau a Engolesme, a Peitius, a La Rochela e non pas Angoulême, Poitiers, La Rochelle. Aime mai la fòrma que s’acòrda lo mielhs emb la musica de ma linga.

Lo nom de la capitala d’Ucraïna s’escris pas exactament parier mas sa prononciacion quasiment identica en russe e en ucraïnian. Lo sosten a la resisténcia dau pòble ucraïnian se veiriá mai dins la transcripcion que dins la fonetica.

Coma fau-quò dire en francés e en occitan ? Sabe pas tròp. Los que an estudiat saben pas tot. Los que ne’n saben enquera mens parlen a lur plaça. Sabe que Lutetia era lo nom de París e Lugdunum lo de Lion, mas vos dirai pas si vau mai escrir Kiev o ben Kyïv. Faudriá dire Ki-yiv en doas sillabas emb dos i : lo prumier i coma lo i de pitit, vesin… lo second, après lo /j/ coma lo de filh. Los que parlen francés mai los que parlen occitan an pas l’abituda.

Pense pas qu’una linga siriá una linga de libertat e una autra, la de l’opression. Rason de mai quand son parladas quasiment a egalitat per lo mesma pòble unit e resistent, sus lo mesma territòri, e sovent per las mesmas personas.

La pita Julieta de Shakespeare aviá rason : What’s in a name ?  

A Javerlhac, lo 23 de març de 2022

Posté par jpreydy à 09:21 - Commentaires [2] - Permalien [#]
Tags : , ,

09 février 2022

LA GUERRA DAUS CHAMPANHÒUS

LA GUERRA DAUS CHAMPANHÒUS

 

Pensatz benleu a la guerra daus proprietaris de bòscs e daus cherchaires de champanhòus a la sason. En Perigòrd, la gent se borrarian per un quite champanhòu. Ad una epòca, la gens daus autres departaments podian pas parcar lur veitura dins quauqua charrau de bòsc – quitament lo lur ! – sens riscar de trobar lurs ròdas traucadas. Quante aguí lo malur de ’chaptar una veitura a Engolesme, mos vesins me conselheren de viste far remplaçar ma placa 16 per una 24.

Non, vos vòle parlar d’un conte russe publicat en 1907 per l’illustrator ucraïnian Gueòrgui Narbot. Un autre dessenhaire (Niquita Cravtsòv) e un escrivan ucraïnians (Andreï Corcòv) ne’n torneren far antan una novela version emb quauquas modificacions per adaptar lo conte a la situacion actuala dins lur país. Ne’n an surtit ujan 300 exemplaris en França, que l’escrivan Corcòv a aquí sa demorança. Es finançat per l’embaissada d’Ucraïna e lo Centre Anne de Kyiv (1) de Senlis que vòu promover la cultura ucraïniana. Lo trobaretz pas dins lo comerci :  l’an distribuit a daus « faseires d’opinion » chausits. Los dos autors tròben que, en França, lo monde son mai que mai dau costat de l’Ucraïna dins sa resistència a la Russia, mas que « lo poder mòu » de la Russia (soft power) es pus fòrt que lo de l’Ucraïna.Vòlen « un sosten morau » que fará que la Russia chausirá de pas atacar. Vòlen pas far de lor libre un gatge de propaganda mas « un gatge culturau » per una presa de consciéncia de lur pòble. 

Lo conte per adultes « La Guerra daus champanhòus » es simple. Dins sa novela version, los champanhòus (los Ucraïnians) son atacats per lo rei Mongeta e son armada d’òmes-peseus verds. Lo rei dau champanhòus vòu defendre son país, mas tròba nonmas los catalans (« lactaires ») per prener las armas. Los autres an tots quauqua ren mai a far : los que cherchen los amusaments (per exemple los artistas d’Ucraïna que van far daus espectacles en Russia), los que se tròben tròp vielhs, los que lur pè es pas pro fòrt… Quand son atacats, los quauques champanhòus que garden la frontiera tiren a l’enemic per defendre lor bòsc, e vei, los enemics fugen, laissen lurs quites canons. La leiçon dau conte es que lo país pòt contunhar d’existir nonmas perque i a de la gent prestes a defendre lo territòri. Mas coma dins totas las guerras, i a pas d’un costat los que gànhen e de l’autre los que perden, perque tots an lur part de tuats, nafrats e endechats.

Quo es benleu çò que fai lo mai migrar lo president d’Ucraïna – veire son país venir un champ batalhier. Plan mai que l’American, l’Anglés, o ben lo Turc, que cresen benleu que an ren a perdre, o gaire. Avançar sos pions sos  geo-strategics en Ucraïna, après lo Kosovo, la Polonha, los país baltics…, divisar l’Union europeana per empaichar una defensa comuna, afeblir una Russia que se serv de son poder de portar tòrt aus autres pertot ente pòt, en Siria, en Africa, sus los malhums… (L’umiliacion d’una granda poténcia militara, quò ’chaba per se pàiar !) Una Russia que se veu encerclada de missiles… Non, la Russia – parle pas nonmas de Putin – pòt pas plejar, pas mai que los Estats-Units en 1962 dins la crisi daus missiles. E si l’Ucraïna vòu estre un país sobeiran, es oblijada de cherchar daus alliats e de s’armar. Que se passa quand degun pòt plejar ?

Mai de vint-e-uech dau cent de la populacion de Russia ven d’Ucraïna, o ben a de la familha en Ucraïna. Crese ben que quo es parierament boirat de l’autre costat. Passí un mes a Donetsc en 1974, dins una familha demorava rasis una mina de charbon e que parlava russe. L’òme era marcat « Russe » e la femna « Ucraïniana » per l’administracion sovietica. Parier per lurs dos dròlles. La basticòla ente un col-hozian veniá vendre sos legumes anonçava « òvotchi » en ucraïnian ; lo subremerchat « Gastronòm » en vila, « òvochchi » en russe. Vilas russas, vilatges ucraïnans. De quau costat son-t-ilhs aüei, los filhs e las filhas de ’quela brava gent que ai ’guts coneguts ? Los quaus en Ucraïna vòlen veire lurs vilas bombardadas ? Los quaus en Russia vòlen far la guerra a lurs frairs ?

Los grands principis – coma la « sobairanetat » – permeten de ganhar las eleccions e de partir en guerra, la saviesa politica damanda de trobar daus compromes equilibrats. Los grands principis se pòden traïr mas se pòden pas negociar, la saviesa politica ditz que la seguretat se pòt partatjar, mai si es jamai eternala. Òm pòt migrar si òm pensa a ’quela armada que malévia jos las tendas dins la névia dempuei de las setmanas. Sabem que, un còp lançada, la machina militara se ’restariá pas a la prumiera petada. Una guerra duberta auriá pas nonmas lo costat grotesque de la « Guerra daus champahòus ». Fariá-t-ela naistre daus champanhòus d’un autres semen ? Ausem pas i pensar.

 

A Javerlhac, lao 9 de feurier de 2022

 

 

(1) Anna de Kiev – Kyiv en ucraïnian, (1024 ?-1072 ?), filha dau prince de Kiev Iaroslav lo Savi, venguet reina de França en se maridar emb Enric 1er. Fondet lo monasteri de Senlis. Mair de Felip 1er.

 

 

 

Posté par jpreydy à 13:20 - Commentaires [0] - Permalien [#]
Tags : , ,

31 janvier 2022

QUÒ SERV DE REN

 

QUÒ SERV DE REN 

Dins las escòlas de las annadas seissanta-e-dietz, la mòda venguet de far de las « evaluacions objectivas » per l’amor que las nòtas daus devers fuguessan parieras d’un corrector a l’autre.  Los professors de linga fagueren daus « QCM » (Questions de chausidas multiplas) emb quatre responsas que nonmas una era possibla, e – of course – las dificultas las mai « testadas » eran las que se testavan aisat, pas totjorn las mai importantas. Quo era reglat ; las prepausicions eran totjorn au menut : « responsible for… », « satisfied with… ».

Servir de ren

Si, per completar la frasa : « Quò serv … ren de s’esmalir », devetz chausir : a) de  b) per  c) a  d) emb, auretz rason de prener de :

« Quò serv de ren de s’esmalir », 

e non pas « *a ren » coma en francés d’aura : « Il ne sert à rien de se mettre en colère »

Disem : « servir a beure », « servir de leiçon », « una pòst que serv de sieti », sur lo mesma modele que en francés.

Mas « servir à faire quelque chose » en francés (destinacion) se dirá de preferéncia : « servir per far quauqua ren » :

« Lo culhier serv per minjar la sopa, lo pitit culhier per far fondre lo sucre dins lo cafet ».

(Per parentesi, la diftongason de « siervir, quò sierv, lo dessierv » es pas una fauta ; es una fòrma anciana citada per Chabaneu dins sa Grammaire limousine p. 297)

Damandar a quauqu’un de… Damandar per…

Vesem que quò ven un pauc mai complicat quand doas responsas, o mai, son possiblas, coma per per la frasa : 

« Quand venguerem demorar dins nòstra maison, damanderem d’aver lo telefòne » , o ben : «…. per aver lo telefòne ».

Es-quò mielhs de dire : « d’aver lo telefòne » o ben « per aver lo telefòne » ? Dijatz-me si me trompe, m’es ’vis que « damandar per far quò-’quí o quò-lai » sos-entend : far una damanda oficiala. Podem comparar, per exemple :

« Damandet a son pair de prener la veitura per anar passar son examen » (damandet la permission de), e

« Quand aguet dietz-uech ans, damandet per entrar dins l’armada » (se rensenhet per entrar… o ben : faguet una damanda)

Autre exemple : « Damandar a minjar » e « damandar per minjar ». Un pitit dròlle pura per damandar a minjar (quauqua ren a minjar), mas si, a l’auberja, damandatz « per minjar », voletz saber si vos pòden servir un repas. Si setz agricultor, damandaretz benleu per ’chaptar un chamin comunau…

Vint litres dau cent

Los diccionaris m’aprenen que òm ditz « vint per cent » si ben coma « vint dau cent ». Benleu ben, mas ai totjorn auvit dire « vint dau cent », e non pas l’autre. « Ma veitura usa 5 litres daus cent quilometres ».

Li aideren (a) far son trabalh

Disetz-vos « Aida-lo ! » o ben « Aida-li ! » ? Tròbe las doas fòrmas, la transitiva mai l’intransitiva, dins lo diccionaris. Chas nos, disem per exemple que « los vielhs agricultors aiden enquera a lurs filhs (a) far lur trabalh. Lur aiden per l’ensilatge, per far beure las vachas… Autres còps, la gent s’aidavan per escodre. » « Per escodre » vòu dire si ben « per fin d’escodre » que « au temps de las batasons » (coma « per Nadau » : au temps de Nadau). La gent d’emperaquí aimen mai dire : « aidar a quauqu’un » que « aidar quauqu’un ». En francitan : « Va aider à ton père ! »« Aider à quelqu’un »se disiá enquera au segle dietz-uech, e avem de las fòrmas correspondentas en alemand, en russe, mai d’autras lingas.

Si disetz « ajudar », coma en lengadocian », e non pas « aidar », crese que quo es parier ; podetz dire « Ajuda-lo » si ben coma « Ajuda-li ». (Nòstres vielhs disian « aidar », mai lo quite Bertran de Bòrn : « Aug cridar : « Aidatz ! Aidatz ! »)

Creda-li !

 En francés : « Appelle-le ! ». « Creda-li ! » o ben « Creda-lo ! » ? Chas nos, las femnas credavan aus òmes quand la sopa era presta. (Si disetz « cridar » o ben « sonar », e non pas « credar » ; nos borraram pas per quò-’quí.)

Anar au medecin

En occitan, anem au medecin, au dentista,, au merchand, au perceptor… e parierament, tornem dau medecin, etc. En francés, la gent van « chez le médecin ». Çò que nos interessa, en occitan, quo es pas tant la persona coma la foncion, l’estat. « Tornar dau medecin » se pòt comparar a d’autras locucions que ai sovent auvidas quante era pitit : tornar desodard (revenir de l’armée), tornar de preisonier… « Quante tornet de preisonier, sa femna era partida. » (À son retour de captivité…).

 

Non, una linga es pas facha nonmas d’automatismes. Pas de fòrmas « correctas » e d’autras que zo son pas. Trobem de las fòrmas que se disen de preferéncia dins un contexte, d’autras dins un autre, dins un endrech e gaire dins un autre, e que despenden de l’intencion de la persona que parla. 

Un autre còp, ’visaram benleu l’aspècte progressiu : estre/esser a far quauqua ren. Mas ’questes temps que plòu pas, sei tròp ocupat defòra ; sei a copar dau boesc de braça per nos chaufar dins dos o tres ans.

 

A Javerlhac, lo 30 de genier de 2022

 

 

Posté par jpreydy à 12:43 - Commentaires [0] - Permalien [#]
Tags : , ,

02 décembre 2021

DOCTOR FAUCI

 

Anthony Fauci nasquet a Brooklyn (Nuòva Iòrc) la nuech de Nadau de 1940. Sos grands-parents daus dos costats eran immigrats italians. De la guerra, se soven nonmas de la mina trista de sa mair davant una granda fòto de la roinas de Hiroshima en prumiera pagina dau jornau. Òm podiá aver pietat d’estrangiers, fuguessan-t-ilhs oficialament daus enemics. 

Demoravan dessus la farmacia de son pair dins una charriera ente tots se coneissian e ente los goiats e las goiatas podian s’amusar defòra sens dangier. Fuguet un dròlle plan uros. Portava los remèdis en bicicleta, tustava a la pòrta e, quand drubian, vesiá la maladiá sus la chara de la gent. Li donavan 25 cents de recompensa – una fortuna. Pus tard, fasiá lo maçon pendent sas vacanças per paiar sos estudis. Un còp que eran sus un chantier a l’escòla de medicina, dau temps que los autres maçons cassavan la crosta e estiflavan après las infirmieras, volguet parar una espiada dins la biblioteca. Quand lo passeren defòra, emb sas bòtas chaulhadas de ciment, lur disset que, pas pus tard que l’annada d’après, siriá estudiant dins ’quela escòla.

En 1968, se damandet si aviá pas pres una viá sens eissida, de chausir l’immunologia. Quauques grands sabents explicavan que la guerra contra las maladias infecciosas era ganhada e que los antibiotics, los vaccins e la prevencion fasian que faliá far prener d’autres chamins a la rechercha. Bonur per la carriera dau Doctor Fauci, que trabalhava sus las maladias autoimmunas, e malur per l’umanitat, los quites sabents se trompen. En 1981, quò venguet que daus òmes, tots omosexuaus de California, sufrian d’una fòrma rara de pneumonia e d’una tumor que destrusian lo sistema immunitari. Fauci laisset tot per estudiar nonmas ’quela maladiá, sens escoltar los que trobavan béstia de virar l’eschina a una brava carriera per partir en terra inconeguda. Quand quò fuguet lo covid, era un daus mielhs plaçats per comprener e explicar çò que ’ribava.

Lo Doctor Fauci aprenguet la tolerància dins sa familha e a l’escòla. Coma « medecin daus omosexuaus », sufrit indirectament de l’omofobia de la societat americana dins las annadas 80. A totjorn pres la defensa de las victimas de l’injustícia. Enquera aüei, protesta contra lo pretz pas de creire que los Negres e los Ispanics pàien au covid. Pensa que lo VIU (virus de l’immunodeficéncia umana) sirá pas eradicat ; creu que sirá eliminat petit a petit. Benleu que la gent obludaran, coma an obludat la gripa espanhòla que tuet daus millions d’estres umans dins las annadas 1918-1922. Los òmes oblueden.

Lo Doctor Fauci a trabalhat dempuei Reagan coma set presidents americans. Trump e Fauci  eran bons amics. Sap pas perque. Benleu perque eran tots dos de Nuòva Iòrc (sic)… Si voliá gardar son integritat d’òme de sciéncia, Fauci era oblijat de « corrijar » çò que disiá l’autre pendent sa conferéncias de premsa. Inacceptable per Trump. Era chasque còp eslunhat de la television una setmana de temps, puei tornava ; faliá a tota fòrça gardar lo liam emb los Americans. Trump acossava – o ben laissava far – la tropelada d’escurantistas enratjats que  volian l’eisserpelhar. Non, quo era pas de la chaitivetat e dau mespres dau President per la sciéncia, quo era nonmas que, per se, la sciéncia, quò comptava gaire… (Pas parier !) « Una relacion interessanta, complicada… », çò-ditz. Fauci pensa que un scientific es perdut si aima mai se taisar per pas far despiech a quauqu’un.

Fauci pòt pas comprener perque daus millions d’Americans contunhen de refusar la realitat dau covid, de dire que quo es pas un problema, que quo es una colhonada o un meschant torn per afinar los einnocents. La tragedia a beu se passar jos lurs uelhs, la vòlen pas veire. Lo doctor Fauci pensa que la societat americana suefra de « lesions » prigondas que faudrá garir.

Fauci vai sus sos 81 ans. Es un còp de mai conselhier dau president per la santat. Vòu laissar una marca « positiva » dins la societat. Voldriá que, pus tard, la gent dissessan : « Ma fe, era pas mau, ’queu tipe ! »

 

A Javerlhac, lo 1er de decembre de 2021

Sorças : - Extrachs dau libre d’entrevudas dau Doctor Fauci (Dr. Fauci – Expect the Unexpected: Ten Lessons on Truth, Service and the Way Forward)) pareguts dins National Geographic, November 2021, pp 15-19

-       Wikipedia in English

-       The Guardian, Maybe the guy’s a masochist: how Anthony Fauci became a superstar, Fri 10 Sep 2021

 

 

 

Posté par jpreydy à 10:38 - Commentaires [0] - Permalien [#]
Tags :