Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Lo Chamin de la font, blog occitan de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi)
11 juillet 2021

VENIR

 

« Venir » es un verbe comun de las lingas latinas e, naturalament, lo trobem empluiat dins beucòp de situacions identicas en francés e en occitan. Mas l’occitan a de mai daus emplecs idiomatics de « venir » que lo francés coneis pas, o gaire.

Prumiera originalitat. Sabem desjà que, en lemosin, l’imperatiu de « venir » a la seconda persona dau singular es « Vaque » (« Vaque veire ! » : Viens voir !). 

 

VENIR VIELH

« Devenir » se ditz gaire nonmas per parlar de la destinada de quauqu’un :

« Que van-t-ilhs devenir ? ». Autrament quo es mai que mai « venir + adjectiu » que indica lo passatge d’un estat ad un autre. 

Per exemple emb los adjectius de color…

« La fuelhas venen rossas e rojas au mes d’octòbre. » (deviennent jaunes ; jaunissent)

« Venguet blanc coma un linçòu » (devint tout pâle ; pâlit)

…o ben las caracteristicas d’una persona :

« Fai pas bon venir vielh, ma paubra ! E vielh n’i ven pas qui vòu ! » (vieillir) « Venir a cent ans », quo es venir vielh !

« Venguet magre coma un jau que a trenta polas a contentar. » (maigrit)

« Lo president fuguet si aimable e li parlet si bonablament que P. venguet pus ardich. » (s’enhardit)

« La paubra femna cuget venir fòla quand son òme la laisset. »

« ’Quilhs goiats me fan venir einnocent ! » (me rendent idiot ; me font perdre la tête)

« Venir chèvre » , autre occitanisme, s’auva quitament dins lo nòrd !

Vesem aquí que « far venir + adjectiu » pòt correspondre au francés « rendre », verbe causatiu : far venir fòu, far venir chaitiu (rendre fou, méchant…)« Rendre malade » se ditz simplament « far malaude ».

… o ben d’autres exemples :

Au mes de feurier, quò se coneis que los jorns venen pus longs. (allongent)

« Venir a ren » se ditz, per exemple, de quauqua ren que avetz semnat, que fròtja mau, que malèvia e ’chaba per crebar. Si se ditz d’una persona, quo es meschant signe !

Autre idiomatisme : « L’an que ven, lo mes, la setmana que ven » : « l’an prochain le mois prochain, la semaine prochaine ». Ai auvit parlar d’una persona que compreniá pas perqué li parlavan de « coq au vin » quand li disian : « Au còp que ven ! » a la fin dau cors d’occitan !

 

FAR VENIR DAUS CANARDS

« Far venir » pòt s’empluiar coma « faire venir » en francés :

« An fait venir un medecin de Roma… » (chançon)

Mas en francés, trobem gaire « faire venir » dins lo sense de cultivar, elevar. Aquí, en occitan, « venir » pren lo sense de « frotjar » per parlar dau revengut o ben de las béstias.

« An un grand vergier ente fan venir de tot : de las pompiras, de las mongetas, de la porrada... » (ils cultivent)

« Fan gaire venir de blat negre emperaquí. » (On ne cultive pas beaucoup le sarrasin ici. »)

« Quo es un país ente las lissas e los onhons venen bien. » (poussent bien)

« Los peseus son venguts, fau los ’massar. » (bons à récolter)

« Los canards siran venguts per Nadau. » (bons à consommer; prêts pour l’abattage)

Far venir daus lapins, daus polets, un pòrc… 

« S’es vut que los paisans fasian tots venir un pòrcs per ilhs. » (élevaient un cochon pour leur consommation personnelle )

Podem remarcar que çò que òm « fai venir » es mai que mai per nurir la gent, per exemple la denada. Si quo es un chin, òm lo « fai elevar » a sa mair.

 

QUÒ VENGUET QUE…

 

La virada impersonala « quò venguet que…, quò venguet per + infinitiu» indica un chamjament d’epòca o de condicion que oblija de far quauqua ren que se siriá pas fait autrament.

« Quand quò venguet per ’rachar las vinhas… » (Quand il fut question d’arracher les vignes… »

« Quò venguet que poguet pus se levar… » (vint le moment où…)

« Quand quò vendrá que porai pus me sufir, ’nirai dins una maison de retirada. » (Quand viendra le moment où…)

« Quand quò venguet per partatjar los sòus… » (quand ce fut le moment de… ; quand il s’agit de…)

La virada impersonala (quò li/me/lur venguet) fai sovent referéncia a una condicion, un mau que òm subis :

« Quò li venguet daus arbalhons sus las chambas. » (il lui vint des furoncles)

« ’La brejava sos chais e i metiá tant de sablon que quò li faguet venir de l’andarsas. » (que cela lui provoqua des gerçures)

« Quand fuguet garida, quò li venguet una orror de tots ’quilhs remèdis. » (elle eut en horreur…)

mas quò pòt estre una idéia : « Quò li venguet una idéia ».

 

Un còp de mai, vesem que daus biais de dire que se comprenen aisat en occitan venen complicadas quand los volem revirar au pus prep en francés. Quo es sovent una pròva de lur autenticitat. Quò fai pas venir la linga pus simpla, mas de segur, pus fina, e plan mai interessanta per las personas que aprenen l’occitan.

 

A Javerlhac, lo 11 de julhet de 2011

Publicité
Publicité
Commentaires
Lo Chamin de la font, blog occitan de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi)
  • Blog en occitan limousin (parler nontronnais) de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi). Textes et documents de l'auteur portant sur les problèmes de société, la vie culturelle, la langue occitane.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Publicité
Archives
Publicité