Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Lo Chamin de la font, blog occitan de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi)
15 juillet 2019

PLAN, PAIR, PLÒU

PITIT, PLÒU-QUÒ ? PLAN, PAIR, PLÒU

 

Pitit, plòu-quò ? Plan, pair, plòu…

’Queu viralinga, que pòde pas tornar dire redde sens m’entraupar, fai pensar a las nuechs dins las vielhas maisons, que l’auratge nos esvelhava. Auviam drindrinar los carreus de la fenestra, las tonadas venian pus fòrtas e, tot d’un còp, l’aiga batiá la teulada mau entretenguda, desbordava daus regons barrats per daus tapons de mossa, e tamborinava plòcò-plòcò-plòcò sus lo planchat dau granier. Quo era lo moment d’i montar los topins e las selhas que faudriá pas obludar de voidar l’endeman. A mesura que l’auratge s’eslunhava, lo clapotejadis veniá mai espaçat : plò… plò… plò… e òm se podiá tornar endurmir.

Pitit, plòu-quò ? Plan, pair, plòu… Pitit plan quò plòu pair plan… Pfff… !

 

Aquí, plan (prononçat *plò) vòu dire « òc ». Ne’n veiquí d’autres exemples :

Enfin, [lo curet] finiguet per dire en bredolhant : « Plan, plan, mercés plan. » (J.-C. Dugròs)

Plan, nos som d’acòrd. (J. Delaja)

Dins nòstre parlar nontronés, plan a sovent una valor clarament ironica aprep « òc » (òc plan !) e « mai » (mai plan !) :

Sabetz-vos çò que surtit de sa segonda pòcha? De l’argent ? Òc plan ! (prononçat *aplò) Quo era una poma...        En francés : Tu parles ! (Òc ben ! auriá la mesma valor.)

Una femna a son òme : « As enquera tròp begut ! »  Responsa negativa : « Mai plan ! » (Et quoi, encore !)

Si-es plan ! e Si-es ben ! sierven per contradire una opinion negativa. (Mais si ! Oh que si !)

– Tu ne ganhas pas ta vita? – E, si-es plan! Quò siriá maluros si crevava de fam! (Delaja)

 

Normalament, plan davant un adjectiu o un adverbi marca lo « superlatiu absolut » e correspond au francés très :

Era plan valhent e sabiá tot far! (R. Berland)  Il était très travailleur

Se poriá que lo pont fuguesse plan costós. (E. Ros)  très coûteux

Nòstra raça lemosina coneis enguera los prats … e sa vianda es plan reputada. (I. Lavalada)  très réputée

Aquí [las tomatas] son plan bonas e conflas de solelh. (M. Chapduelh)  très bonnes

Lo trobem sovent dins daus cas ente los que fan coma me voldrian empluiar lo francisme « bien » :

Lo Lemosin es pas la Torena, « vargier de la França », coma un ditz, mai que mai per sos chasteus plan entretenguts, plan ponhats.... (I. Lavalada)  bien entretenus, très soignés

Mas « plan » pòt pas remplaçar « bien » dins la frasa :

Fugueren plan bien reçaubuts ! Ils ont été très bien reçus ! (Eventualament ironic)

Quo es plan bien fait ! (Delaja)  C’est très bien fait.  

Comparar :

Quo es ben bien fait !  Effectivement, c’est bien fait ! (Se fau rendre a l’evidéncia)

Per exprimir l’admiracion, òm auva sovent de las frasas sus lo modèle :

Es plan genta per mon arma !  Qu’est-ce qu’elle est jolie ! (Literalament : par mon âme !)

Chas nos, « Es plan genta ! » tot sol pòt estre ironic. « Es ben genta ! » z’es totjorn (C’est un sacré numéro !). « Es bien genta » es totjorn un compliment.

Autre exemple. Quante Picatau conta que a fai minjar daus champanhòus ladres a sa bela-mair per veire si li farian mau, quauqu’un li ditz : « Tu ses plan brave ! » (Tu es un sacré lascar !).

Lo sense de la frasa es mai que mai donat per l’intonacion dins la linga parlada e lo contexte dins la linga escricha. Quò permes de gomar quauquas ambigüitats d’un parlar a l’autre.

 

Plan associat ad un verbe indica una prediccion o ben una supausicion :

Que vai far nòstre temps ? Quò vai plan plòure ! Je crois bien qu’il va pleuvoir !

Vos ai pas enquera dich, mas z’avetz plan devinat, que s’era fait boissar a las eleccions. (J. Ganhaire)  mais vous l’avez sans doute deviné

[Picatau] trobava que quò pudiá dins la cosina. – Vielha, v’atz plan fait cueire una flaina per lo disnar ! Eh, la vieille ! Vous avez fait cuire une fouine pour le déjeuner ?

Comparar :

Es plan sadol ! Je crois bien qu’il es saoul ! (« plan » pòrta sus lo verbe : intonacion montanta que marca lo dobte e que apela una reaccion)

Es bien sadol ! Il est fin saoul ! (« bien » pòrta sus l’adjectiu ; « bien » es accentuat)

 

Dos exemples interessants :

La lucha de las classas existis plan a l’ospici d’a Sent-Iriès (Jan dau Melhau)  La lutte des classes existe bel et bien

Quand pluevia, nos teniam a l’abric, tras lo fuec. ’Queu qui sautava per lo trabalh, garnir la chaudiera o pasturar, plan que lo planhian l’autres.    Celui qui sortait… les autres le plaignaient bien

M’es ’vis que, dins ’quel exemple, « plan que » dòna una valor exclamativa : « je vous assure que les autres le plaignaient ! »

 

« Plòu plan pitit ? Plòu, pair, plan… » Non, zo laisse. Tròp malaisat per me.

 

A Javerlhac, lo 13 de julhet 2019

Publicité
Publicité
Commentaires
Lo Chamin de la font, blog occitan de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi)
  • Blog en occitan limousin (parler nontronnais) de Jean-Pierre Reydy (Jan-Peire Reidi). Textes et documents de l'auteur portant sur les problèmes de société, la vie culturelle, la langue occitane.
  • Accueil du blog
  • Créer un blog avec CanalBlog
Publicité
Archives
Publicité